Hi ha gent que no sap que és bonica perquè els han dit moltes vegades que no ho són, directa o indirectament. Però tothom té una bellesa única, singular, especial, que no té perquè coincidir amb el que la majoria social creu. I aquesta bellesa es barreja amb la manera de ser, de forma que manera de ser i aspecte es fan una sola cosa.
La gent necessitem ser acceptats, estimats, reconeguts... Hi ha gent que mai no és reconeguda, o quasi mai, i quan escolten que els diuen que són macos o maques no saben com reaccionar.
Cada persona té una dignitat immensa. Mireu al vostre voltant, cadascun dels companys que veieu té un valor immens. És algú que mereix que l'estimeu com a company, que el respecteu, que el tracteu bé, que sigueu solidaris, que l'ajudeu.
Pensa en la següent frase: "Estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti."
1.-Fes una llista de tot allò que fas que pot fer mal als companys, i pensa si convé que ho continuïs fent, si et fa millor persona, si fa que el món sigui millor.
2.-Fes una llista de tot allò de bo que podries compartir amb companys amb qui potser no tens tracte, i planteja't si ho pots arribar a fer.
3.- Com seria 2nC si tothom ajudés tothom, si ningú busqués fer mal a ningú, si ningú critiqués o acusés ningú, si ningú ferís ningú, si ningú deixés sol ningú...?
4.- Què et fa gran? Ser molest o ser solidari? Ser agre o ser amable? Ser bon company o ser algú en qui no es pot confiar? Provocar molèsties o ser un ajut per als altres, algú amb qui es pot comptar?
